La llum daurada de Tàrraco

Estava convençut que havia estat la llum de la ciutat la que li havia permès aguantar el dolor. Gai Bebi Myrisme, va néixer esclau, però va aconseguir la llibertat i, com a llibert, va acumular una gran fortuna i va ser nomenat servir augustal. Quan la vida més li somreia, una malaltia li va robar a la seva estimada. Una inscripció, ara incrustada en una paret de la Part Alta de ciutat, recorda el seu amor: «Fabia Saturnina, la millor de les esposes».

Tarraco era una petita Roma, una ciutat portuària, oberta a la Mediterrània, on es parlaven una multitud de llengües, amb un clima especialment agradable, és a dir, un bon lloc on viure i prosperar. Aquest és encara avui dia l’esperit de la ciutat. Caminant pels carrers i places de la ciutat medieval o contemplant els horitzons sobre el Mare Nostrum, pot reviure’s la ciutat agradable i benefactora que va sanar a un emperador: August.

Dedicat a Minerva

Estava esperant que Minerva li protegirà. Per tant, amb la daga, el centurió romà Manius Vibio, va deixar una inscripció en relleu a la torre dedicada a la deessa de la saviesa. Sense saber-lo, acaba de fer la inscripció llatina més antiga de la península. Va ser etrusc i comandà als soldats que van construir les muralles de Tàrraco, que serien la construcció romana més antiga d’Europa fora de la península italiana. Roma havia aterrat a Hispània i arribà a quedar-me.

A Tarragona la història surt de les pedres, dels llibres i cobra vida. La ciutat s’ha especialitzat en activitats de reconstrucció històrica. Arqueòlegs, historiadors, escriptors, narradors i figures treballen dur per difondre i compartir la història de la ciutat i la nostra civilització clàssica en esdeveniments com el Festival TARRACO VIVA, al maig, la programació d’AMFITEATRVM, els estius, o els dies dedicats a la guerra napoleònica.

Amb gust de mar

Fins i tot quan hi va haver un mal mar, amb el vaixell de pesca en moviment amunt i avall, Enrique es va posar a la seva petita cuina i tractar de cuinar alguna cosa calenta. A l’hivern, la humitat aguditza el fred del mar, que talla des del valent, fins i tot aquí, a la Mediterrània. Llavors, un simple Suquet de boca negra amb patates amb allioli, o amb un romesquet, es va convertir en una delicadesa dels déus. Saborós i RESTful.

La cuina tradicional tarragonina es torna descalç i fa olor de mar. Mar i hort, és clar. La salsa per excel·lència és el romesco, que fins i tot dóna nom al plat. Els ingredients no podien ser més mediterranis: oli d’oliva, tomàquets rostits, ametlles o avellanes. A poc a poc, els restauradors més compromesos amb el patrimoni gastronòmic de la ciutat, recuperen la senzillesa i, al mateix temps, el poder de la cuina marinera tradicional. Apostant, per exemple, en un peix menys conegut, però tremendament saborós. La clau no és cap secret: un bon producte, respecte i autenticitat. És llavors, com a mínim, és més.

Més informació: https://www.tarragonaturisme.cat/